connecTerrassa

Zona del centre de Terrassa compresa entre la Plaça de Salvador Espriu i el carrer d'Iscle Soler molt activa comercialment, on hi podem trobar diversos establiments de restauració, com bars, cafeteries i restaurants de tapes, a més de botigues de moda i d'alimentació, serveis de salut i agències immobiliàries...

Iscle Soler i Samsot
 
Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 1843 - Terrassa, 1914) va ser un actor català molt popular al segle XIX i la primera dècada del segle XX. Durant els seus inicis, Soler va compaginar l'ofici d'argenter amb el d'actor fins que el 1864 va decidir dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a actor. Va heretar l'afició pel teatre del seu pare i aviat va fundar una societat de barri que comptava amb un petit teatre, el van inaugurar amb l'obra El puñal del godo. Va debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va consagrar-se amb l'obra La dida de Frederic Soler i Hubert. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol l'any 1864. Va seguir actuant fins al 1908, quan la ceguera i una malaltia cardíaca el van allunyar dels escenaris. Va destacar amb obres com: Joan Blancas de Francesc Ubach, L'Eloi i La filla del mar d'Àngel Guimerà, i Els vells d'Ignasi Iglésias. Prop del Teatre Romea, on hi treballà, hi ha un bust en honor de l'actor, situat al carrer Hospital, davant l'Església de Sant Agustí Nou. El seu llegat es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.
 
Salvador Espriu i Castelló

 
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert. Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.