OPINIÓ | El problema de la corrupció és que té diverses intensitats. Reconeixem fàcilment la corrupció matussera i, en canvi, ens costa més notar aquella que és subtil i que s’amaga de manera sibil·lina en el comportament normalment acceptat en determinades professions. I això per què és així? Perquè és un atribut força negatiu i a ningú li agrada que li pengin l’etiqueta de corrupte.

OPINIÓ | Quan contractem una persona analitzem una sèrie de requisits professionals. Ens interessen l’eficiència (productivitat) i l’eficàcia (fer-ho bé), i, en conseqüència, volem que aquelles persones que s’incorporin a la nostra empresa presentin unes mínimes credencials tècniques. Només cal que ens preguntem a nosaltres mateixos què ens agradaria d’un bon/d’una bona professional de la medicina, i el què ens agradaria és que sàpiga què es fa.

OPINIÓ | Un dels valors que s’han vist més necessaris en els projectes on cal la participació activa de moltes persones amb diferents maneres de fer és l’empatia. Fomentar-la i treballar-la no és, però, una qüestió senzilla. El problema de l’empatia és que moltes vegades quan la posem en boca nostra és per a demanar-la als altres, no tant per a sentir-la.

OPINIÓ | Les empreses que comencen i que podríem considerar start-ups tenen unes característiques especials. Neixen amb la voluntat de créixer ràpidament i aprofitar tot el seu potencial, i acostumen a ser altament innovadores en diferents aspectes.

OPINIÓ | El repte bàsic de les persones que emprenen i que comencen un negoci des de zero no és el risc econòmic, tot i que també, sinó el fet que no saben del cert a què s’enfrontaran. Un empresari o empresària ho pot ser perquè hereta l’empresa o perquè en compra participacions, però, en el cas de les start-ups, comença des de zero, no hi ha historial, de manera que tot està per fer.

OPINIÓ | Començar una empresa és un al·licient que plana per la ment de moltes persones. Començar quelcom propi i deixar l’empremta de cadascú en alguna cosa que vagi més enllà de treballar per a un altre. El que passa és que allò que es pensa que és una bona idea ha de passar per diversos processos abans no pugui ser realitzable, i encara per més processos fins que aquesta idea realitzable no acabi sent una realitat.

En moltes professions l’emprenedor acaba sent-ho per necessitat. En d’altres si, perquè s’admira o s’aspira a tenir èxit emprenent. És aquest darrer cas on l’emprenedor semblaria més vocacional.

Una de les virtuts més difoses dels mercats és la competència entre les empreses. El marc mental de qui compra algun servei o producte és pressuposar que la selecció entre ofertes és possible, bona i necessària. De fet, es pressuposa que les ofertes estan ordenades per la seva qualitat i preu.

La confiança és un dels béns intangibles més importants a gestionar en una empresa. Un dels llibres que sempre s’han de tornar a llegir cada vegada que es vulgui entendre què fa que les empreses siguin necessàries és el de l’economista Kenneth Arrow, The limits of Organization.

Actualment la majoria de les feines impliquen polivalència. Aquesta paraula que està molt bé, doncs és realista pensar que cada vegada més els tècnics especialistes no són els perfils més sol·licitats ni es corresponen amb la majoria de les feines. En moltes posicions laborals és un requisit fonamental que les persones sapiguem fer diverses coses en una mateixa posició laboral.